Com tots els anys, amb l’arribada del mes d’agost, el cel ens sorpren de nou amb la meravellosa pluja de perseides, que enguany tindrà dos màxims: el primer i més important la matinada de l’11 al 12 poc abans de la eixida del Sol, i un segon màxim també la nit del dia 12 poc después de la posta del Sol.
Esta pluja de meteors, té l’origen en el cometa Swift-Tuttle que intercepta l’órbita terrestre cada 130 anys si mal no recorde. Per això una vegada a l’any quan la Terra en el seu moviment de traslació alvoltant del Sol, atravessa les restes que el cometa va deixar, té lloc el que popularment s’anomenen ”llàgrimes de Sant Llorenç”.
Per a poder contemplar-les, tan sols ens de gitar a terra amb alguna esterilla d’estes de camping i mirar cap al nord-est a primera hora de la nit, ja que es des d’eixe lloc d’on provenen les perseides (de la constel.lació de Perseo). Cal tenir en compte, que a mesura que avança la nit, el radiant va pujant (per efecte de la rotació de la Terra), per això ja avançada la matinada el radiant el tindrem damunt nostre, caent-mos les perseides damunt mateix (en sentit fugurat). Durant les pluges de meteorits, éstos pariexen vindre d’un determinat punt del cel, però en realitat es tracta d’una il.lusió òptica. Els meteorits que provenen de les restes del mateix cometa, es mouen amb trajectòries paral.leles.. Estes trajectòries paral.leles pariexen provindre d’un determinat punt (radiant) quan son vistes des de la Terra, com mostren les figures.
Després de cert temps algo desconnectat de l’Astronomia, tinc previst anar a veure-les més enllà de Jumilla on la oscuritat del cel és considerable, amb altres companys de la secta, sempre i quan les condicions meteorològiques siguen bones, és clar. Esteu tots convidats a esta activitat.
