Autor Tema: Fa 57 anys....  (Llegit 1874 cops)

0 Usuaris i 1 Visitant estan veient aquest tema.

Desconnectat meteochiva

  • Associat AVAMET
  • Reixiu
  • *
  • Missatges: 99
  • Xiva (Valencia)/(AEMET 8334b)
Fa 57 anys....
« el: 13 de Oct de 14, 23:16:53 pm »
Com sabeu el proper 14 de octubre se conmemoren 57 anys desde que va ocorrer la última gran riua al llit vell del Turia. Valencia va quedar inundada a pesar de que les precipitacions es van concentrar cap a les capçaleres. He tingut el gust de fer un parell de frases amb fotos per conmemorar eixa feta que, be per falta de pluja o pel desviament del riu no s´ha tornat a produir. He aprofitat per deixar patent el pas de eixe episodi per el meu poble que encara que no va  ser tan destructiu com a valencia capital, va ser una riuá igualment.
"Nunca dejes de vigilar los cielos"

Desconnectat MeteoBeniaia

  • Associat AVAMET
  • Pluja
  • *
  • Missatges: 251
  • Nuvolet!
    • Meteobeniaia
Re:Fa 57 anys....
« Respondre #1 el: 15 de Oct de 14, 09:47:36 am »
Moltes gràcies MeteoChiva pel teu recordatori. Jo tenia 7 anys i vivía al carrer de Cavallers front al Palau de la Generalitat al centre de València i recorde aquell dia perfectament. Encara va haver una tercera riuà cap a les 22 hores que no es va eixir i que es va anunciar amb el toc de les campanes de les esglésies de Ciutat Vella doncs València estava sense llum. En un llibre que vaig publicar fa uns anys resumia els meus records d'eixe dia quan em vaig despertar. La segona riuà encara no havia arribat a València.

          EL DIA DE LA RIUÀ


   "Em vaig despertar i no n’hi havia llum. Per un moment vaig pensar que era diumenge. No estava cansat. Des del llit vaig fer el mateix que tots els dies: demanar les meues sopes del desdejuni.

   Teresa –la meua mainadera Teresa- o, potser fóra Cele, ens digué que no n’hi havia col•legi. Hi havia riuà.

   No vaig entendre molt bé el que ens deia. Jo tenia set anys tot just complits.

   El meu següent record que tinc d’aquell 14 d’octubre de 1957 fou jo mateix a un dels balcons de l’entresòl esquerra del número 9 del carrer de Cavallers on vivíem.

   La gent –molta gent- anava a peu pel carrer, no passaven tramvies i la gent caminava d’una manera especial. Els funcionaris de la Diputació –al Palau de la Generalitat- no treballaven –mai semblava què ho feren- però també miraven des de les finestres el riu de gent que venia o anava cap a la plaça de la Mare de Déu.
   Ja en aquelles primeres hores vaig veure gent amb botes d’aigua o les sabates tacades d’un fang quasi roig.

   En casa ma mare ens explicà als germans majors que el Túria s’havia omplit d’aigua i al desbordar-se havia entrat pels carrers de València. A casa –malgrat estar tan a prop del riu- no hi havia arribat l’aigua.

   Jo imaginava els carrers plens d’aigua amb peixets de colors i em donava ràbia que l’aigua no haguera arribat al carrer de Cavallers.

Vaig passar tot eixe matí al balcó. Alguns germans meus estaven amb grip al llit.

   Res anunciava el que passaria al final del matí."

MeteoChiva espere que t'haja agradat com a testimoni d'aquell dia.