Molt curiosa la entrevista que han fet este matí a l'home del temps de TVE que al gener de 1967 es va afaitar el bigoti per una aposta que va fer públicament.
Explicava que la tardor anterior havia sigut molt eixuta en tota la Península, i la situació hídrica era especialment delicada. Com que feia tasques meteorològiques a l'aeroport de Barajas, va tindre informació de primera mà d'una tripulació que havia tardat en fer el trajecte Nova Iork-Madrid 1 hora menys del que és habitual, perquè l'avió havia estat empentat per un corrent fortíssim a 500 km/h. Altres avions que venien d'Amèrica li confirmaven que l'Atlàntic estava tot ple de núvols. Això, i el fet que a Moscou hi havia temperatures de -30ºC li van fer suposar que la pertorbació no es desviaria cap al nord. Per això estava tan segur que plouria. Evidentment no hi havia ni radars, ni satèl·lits, etc.
A les 6 de la vesprada de l'endemà, quan va fer l'última observació del dia, malgrat estar els cels coberts, no tenia constància de precipitació en cap observatori de la Península, amb la qual cosa va tindre que complir la seua promesa... Inclús va rebre felicitacions del mateix ministre per l'èxit que va donar a l'espai del temps amb esta ocurrència.
El que poca gent sap és que, al dia següent, les pluges van ser generalitzades...
També ha explicat com, cert dia, es va trobar un llaurador valencià que el va reconéixer, el va parar i li va dir: "Escolte, li puc demanar una cosa?" "Diga'm", va respondre ell, sense esperar el que li va dir després: "Deixe'm que el toque... Quan diga en el poble que he tocat a l'home del temps ningú s'ho creurà!"
En fi, anècdotes d'un professional de la meteorologia que va destacar per la seua simpatia i el seu saber fer durant molts anys.
