Tot comença amb una fantàstica posta de sol a 10000 metres d’altitud.
Estambul és la única ciutat del mon que s’asenta sobre dos continents; Europa i Àsia. Lloc d’ encreuaments, convergència, disputes i convivència entre les civilitzacions oriental i occidental; fet que ha quedat marcat en tot el seu patrimoni històric i cultural. També resultava un lloc molt codiciat per a qualsevol civilització, ja que era (i continua sent) un punt geo-estratègic.
Estes son les vistes que hi ha des de’l Palau de Topkapi, residència dels sultans. El mar de Màrmara i l’estret del Bòsfor que divideix la ciutat d’Estambul en dos: la part europea (i més antiga), i la part asiàtica (més contemporànea).
Porta d’entrada al Mar Negre des de’l Bosfor. Lloc freqüentat massivament per barcos de càrrega i petroliers que van a carregar als oleoductes del Mar Negre. Això, sí, l’aigua estava molt neta i transparent.
Des de’l “creuer” que es fa pel Bòsfor per als turistes (guiris en Turc), es poden veure fantàstiques panoràmiques de les orilles europea i asiàtica.
Palau de Dolmabahçe. Ordenat construir pels sultans, ja que la residència on solien viure (el Palau de Topkapi) se’ls havia quedat un poc antiquada, i necessitàven eificis més luxosos.
L’estret del Bòsfor es el lloc que uneix el Mediterràni, i el Mar de Màrmara, amb el Mar Negre; per tant hi ha una comunicació entre els dos mars a diferent temperatura i salinitat. Això es tradueix en constants corrents d’aigua a diferent profunditat, que tenen com a reflexe en superficie la formació de “remolins” d’aigua com el que veiem a la fotografia prop de la boia de color vermell on es veu perfectament eixa baralla en superficie com si fos una ona.
Des de la llunyania, comença a veure’s l’imponent perfil d’Estambul amb els seus minarets.
I així, quan estem ja molt prop, veient-se perfectament els minarets de la “Mesquita de Sultan Ahmet o Mesquita Blava” i “Santa Sofia”
Estambul, és una ciutat d’uns 14 milions d’habitants censats. Resulta una urbe caòtica, en la qual circular, resulta una tasca molt complicada, com es normal en qualssevol ciutat d'esta grandària. Des de la Torre de Gàlata, construida al segle XIV primer com a pressó, i després per a vigilar l’exterior del recinte amurallat d’Estambul, es té una panoràmica de 360º de la capital, i fins allà on aplega la vista tans sols es veu ciutat, ciutat i més ciutat.
També un lloc paradisiac i per a fer-te un café és el Café de Pierre Loti, situat a una colina al Barri de Eyup, que rememora a dit escriptor francés que va decidir viure els últims anys de la seua vida molt prop d’ahí. Des d’ací, es té una panoràmica fantàstica de part d’Estambul.
… o d’este café prop del Palau de Dolmabache on apareisc jo mirant a l'infinit.
I com no, parlar d’Estambul, es parlar de les grans mesquites, com ara la Mesquita del Sultan Ahmet o mesquita blava (perquè els seus mosaics, reflexen la llum de color blau), i Santa Sofia o Ahiasofya, que va ser construida inicialment com esglèsia i reconvertida posteriorment com a mesquita. La revolució pacífica que va portar a terme el govern d’Ataturk, allà pel 1930 va declarar Turquia com un estat laïc i aconfesional i per tant per a que no hagueren més baralles entre les religions, es va declarar Santa Sofia, com a monument lliure de culte religiós, convertint-la en museu. De museu té ben poc, pero ahí està la voluntad de l’estat turc de voler separar-se de les fortes pressions islamistes del seu entorn. De fet es poden contar en els dits d’una ma les dones que vaig veure amb el Burka (afortunadament); les dones turques el ténen prohibit. Si que es permet el Burka a les dones que no residiexen a Turquía. També els imans de les mesquites turques (controlats i subvencionats en part pel govern turc, per a intentar controlar qualsevol desviament radical), son prou tolerants en quant a deixar entrar a les dones amb pantalons i sense cobrir-se els muscles i el cap. Tot el contrari que a altres llocs més radicals de l’islam. Això sí, amb calçat si que no es podia entrar.
Interior de la Mesquita de Sultan Ahmed.
Exterior i interior de l’Esglesia de Santa Sofia o Ayasofya (sabiduría sagrada), un dels temples de base cuadrangular més grans del mon. L’esglesia-mesquita o museu de ayasofya es troba en un estat lamentable de conservació; afortunadament la UNESCO, està ajudant en la restauració d’esta imponent esglèsia amb una cúpula de vora 60 metres d’alçada.
Dir que la motxileta que em van donar a la II Trobada de la Vall em va vindre de categoría. La Vall d’Albaida……… famous all around de world. Foto que em van fer pels carrers d’Estambul
Al cuart dia vaig eixir via aèria cap a Éfeso. Arribada alvoltant de les 9 del matí amb una temperatura de vora 40ºC. Amb la civilització romana, Éfeso es va convertir en un dels grans centres culturals i econòmics de l’imperi romà d’orient.
…i un anfiteatre en rahabilitació, amb una acústica impresionant.
Altre dels llocs dignes de comentar es Pamukkale, tradruït literalment“castell de cotó”. Les imatges donen a entendre el perquè d’este nom.
Eixes formación, es deuen a que pel que sembla, hi ha una veta de caliza al subsòl que a poc a poc, l’aigua se’n carrega de llevar-la a la superficie on es torna a solidificar. L’anunci de “cuerpos danone” va ser rodat precisament ací, a Pamukkale.
Ja finalitze amb la visita a La Capadòcia, lloc singular en el qual la mare natura i les civilitzacions antigues, s’han aliat per a fer un lloc idílic com si fos un conte de fades. A La Capadòcia hi va haver un volcan que va desaparèixer amb una explosió bestial, segons els geòlegs. El temps ha erosionat el terreny llevat d’algunes formacions més compactes i resistents a l’erosió, al mateix temps que la composició de l’interior d’estes formacions es menys compacta. Açò ha permés que les civilitzacions més antigues s’aprofitaren d’este fet, creant autèntics formigués dins de terra, que poden aplegar a tindre fins a 40 metres sota terra. Acò els permetia defendre’s de les invasions estranjeres, i unit a les caràcteristiques formacions geològiques en superficie, va permetre que la regió de La Capadòcia no fos atacada pels enemigs, ja que pensaven que hi vivien fades, duendes o sers simil.lars.
Per a visitar estes formacions Geològiques, resulta obligat pujar en globus. Experiència irrepetible que es fa al amanèixer. El dia 24 de juliol, tendriem vora 12ºC a les 4 i mitja del matí, moment en el que amaneixia. Xulíssim. Això sí, l’aterratge del globus…… acollonant.
Algunes d’estes estructures geològiques adquiriexen formes curioses.
I vull acabar amb una fotografia d’una gavina volant tota majestuosa per damunt de les aigües del Bòsfor que una vegada ja a casa, m’encanta per la sensació de llibertat que projecta.
En fi una nació, que es vol mostrar al mon com un pais obert, laic i completament democràtic, on qualsevol persona pot profesar la religió que vulga, però al mateix temps que no es permeten conductes integristes i radicals. De fet Turquia, rep moltes pressions de grups islàmics fonamentalistes i fa de la seguretat, la democràcia i la llibertat (encara que té camí per fer), el punt més important per a projectar-se a occident. No era estrany veure als principals centres turístics policia armada amb metralletes, i als aeroports els controls de seguretat eren molt més que exhaustius.
També sembla que la incorporació de la dona turca al mon de treball, està ajudant a que els grups o col.lectius integristes del pais, siguen cada vegada menys importants.
