Bon dia i bona hora, companys d’afició:
Tots sabem que el temps sembla boig i que és difícil fer-hi prediccions, però el que estem veient darrerament és excepcional: hiverns pràcticament sense gelades ni rosada blanca i també quasi sense pluja. “A l’hivern, el millor amic és un bon abric” i ho continua sent, però cada vegada en necessitem un de menys gros i menys temps. I si fem cas a la dita “Hivern plujós, estiu abundós”, mala peça al teler tindrem enguany, perquè la pluja d’aquest darrer període hivernal ha estat quasi inexistent, tret d’un manat de rosades que han deixat un resultat líquid ben esquifit. De fet, l’excepcionalitat pluviomètrica de la tardor passada s’ha repetit en aquest hivern, però a l’inrevés: hem assolit un rècord de manca de pluja en 22 anys (els que porte replegant dades de pluja al meu observatori), que, amb les temperatures anormalment altes, tossudament ens confirmen (ho dic per si algú s’havia fet la il·lusió d’un canvi de tendència) la dissortada vigència del canvi climàtic cap a l’escalfament global i la sequera a les nostres latituds.
Les dades meteorològiques calculades del darrer hivern climàtic, que aplega les del trimestre amb la temperatura més baixa de l’any (desembre, gener i febrer), assenyalen una estació de mitjana més càlida del normal pel que fa a temperatures, una pluja acumulada molt per davall del patró que he agafat (mitjana de dades del 1971 al 2000 a l’observatori oficial més proper) i una força del vent propera a la mitjana del meu observatori (10/11 anys de dades), mantenint-se l’habitual domini de vents del quadrant Oest (WSW/NNW/W). L’oratge d’aquest trimestre hivernal al nostre país ha estat dominat, en superfície, per un aclaparador ensopiment anticiclònic, trufat de curts períodes de vent terral, i, en altura, per masses d’aire relativament poc fredes.
Passe, tot seguit, a donar-vos i comentar-vos les dades més destacables del trimestre esmentat, i fer una repassada a les històriques corresponents, recollides al meu observatori d’aficionat, situat al terme de Bétera, comarca valenciana del Camp de Túria:
A) SINGULARITATS METEOROLÒGIQUES DE L’HIVERN CLIMÀTIC DEL 2018-2019:
La més destacable, com ja he esmentat abans, és la sequera rècord registrada: aquest últim hivern climàtic
ha sigut el menys plujós de tot l’històric de vint-i-dos anys de registres pluviomètrics que porte arxivant en aquest racó del Camp de Túria. El nostre clima mediterrani és d’una variabilitat enorme i ens porta a situacions ben contrastades d’un any al següent; de fet, l’hivern climàtic de l’any 2017 fou el més plujós de la meua sèrie de dades, amb 306 mm; tanmateix, com veurem més endavant, la tendència general és clarament decebedora cap a la sequera. Per altra banda, també puc esmentar ací el rècord de temperatura màxima obtinguda en febrer, 25,9º C, de la sèrie d’11 anys de dades automàtiques de temperatura de què dispose.
B) RESUM DE DADES DE L’HIVERN CLIMÀTIC DEL 2018-2019:
El podeu trobar al
quadre-resum de dades meteorològiques més significatives, en aquest cas
de l’hivern climàtic, que tot seguit us mostre i que inclou comentaris explicatius.
C) GRÀFIQUES HISTÒRIQUES DE L’HIVERN CLIMÀTIC:
En graficar les dades anuals de l’Hivern climàtic, en base a l’històric de què dispose i que podeu veure a la imatge adjunta, es pot veure que, amb petites oscil·lacions,
la temperatura mitjana segueix una tendència ascendent (línia verda de la recta de regressió),
que a hores d’ara se situa al voltant d’1,2º C per damunt del patró (línia fosca discontínua: dades mitjanes de l’observatori de l’aeroport de Manises, sèrie 1971-2000, corregides per la diferència d’altura amb el meu observatori); mentre que
la pluja total recollida, amb la lògica major irregularitat de les oscil·lacions,
manté una evolució contrària (línia fúcsia de la recta de regressió),
que a hores d’ara suposa una pèrdua de l’ordre de 40 mm respecte del patró (línia fosca discontínua: mitjana de la sèrie de l’observatori citat abans). Ens trobem, doncs, en una situació semblant a la de l’any passat quant a temperatura (hem pujat 0,1º C), però clarament pitjor quant a pluja (hem baixat de -30 a -40 mm), cosa bastant lògica, vistes les dades de l’últim període hivernal.
D) COMPARATIU AMB ALTRES DADES HISTÒRIQUES ESTACIONALS:
Les conclusions pel que fa a la comparació de les dades mitjanes del patró (període del 1971 al 2000) amb les de l’històric del meu observatori (dades del 1998 al 2019, per a la pluja --22 anys--, i del 2009 al 2019, per a la temperatura –11 anys--), introduint les dades del darrer hivern climàtic, no canvien massa respecte de les que teníem d’anàlisis anteriors; fet ben previsible, tenint en compte que els canvis climàtics són relativament lents i no es poden copsar en pocs anys.
Quant a pluja, tenim que, de mitjana,
a l’indret on visc les pluges de l’estiu i la tardor climàtiques resulten més properes a allò esperat segons el patró triat (+ 4 % i - 2 %, respectivament), mentre que la precipitació acumulada de l’hivern climàtic hi queda per davall (- 22 %, on el dèficit ha augmentat un 4 % respecte de l’any passat)
i la de la primavera climàtica, per damunt (+ 26 %).
Pel que fa a temperatura mitjana, al meu observatori no hi trobe massa diferències entre estacions climàtiques; així,
la pujada tèrmica esperada per l’escalfament global s’està produint de forma bastant uniforme entre totes quatre (+ 5 ± 1 %).
Si voleu saber-ne més, podeu consultar les dades més significatives de cada mes als apunts corresponents que he publicat en aquest mateix fòrum o a l’apunt corresponent del meu blog (
http://blocs.mesvilaweb.cat/ildecp/?p=273109).
Com faig sempre, enllestiré l’apunt esmentant
les previsions meteorològiques per a aquesta primavera climàtica que ara comença. Segons AEMet, a la banda est de la península Ibèrica
continuarem amb temperatures mitjanes superiors a les normals i precipitacions acumulades lleugerament inferiors a les normals al sud-est i les Illes Balears, i normals a la resta de territoris (atenció: AEMet agafa com a patró la sèrie del 1981 al 2010). Seguirem, doncs, sense canvis importants.
Quan els ocells tornen a cantar, la primavera ha arribat! Gaudiu-la com si fora l’última!
[Nota: Com em passa sovint, no puc adjuntar fitxers al post; així que les imatges les trobareu accedint al
link del meu blog que he citat abans.]
