Quin dia més meravellós!!!
Aquell dia vaig registrar una mínima de 18,6ºC i una máxima de 27,9ºC.
Relat d'aquell día:
No ho recorde perfectament, pero fou algo així:
Jo tenía uns 13 anys, i em pareix que havien anunciat la possibilitat de tempestes. Els meus amics havíen quedat per anar amb la bici, i jo els vaig dir que no per si plovia.
Sobre les 5 o les 6, hi havia molts núvols, tronava i plovia algo. Va deixar de ploure, i no hauría plogut massa. Pareixía que el sol anava a eixir.
De sobte, quan pareixía que la tempesta acabava, a les 6.30, la serra grossa va començar a fer-se molt blanca, en unes cortines de precipitació exagerades i molt blanques. Mon pare em va dir: -Allò d'allà és pedra. Jo em vaig riure d'ell, i li vaig dir que m'apetía anar amb el cotxe com havia sigut la tempesta.
Cinc minuts després, anàvem a eixir al carrer. En el portó, sentiem sorolls forts i secs, pero eren pocs. Vaig sentir crits: Ahhh! Pedra!!! Caien pedres bastant grosses, sense anar acompanyades d'aigua. Això va durar molt poc de temps. De sobte caíen molts rajos i diluviava, també caía pedra, pero acompanyada amb aigua, molt intensa.
Les pedres van anar fent-se xicotetes, i poc a poc va deixar de pedregar. Seguía plovent, el carrer, com tenía costera, baixava de part a part. Poc a poc va anar parant i s'anava tranquilitzant el temps.
Per veure com havía anat la tempesta, vam dir d'anar fins al poble de Fontanars per la solana i tornar per l'ombria. Quan vam anar, estava núvol, cap a l'oest no amenaçava massa, i cap a l'est la negror era espectacular.
Quan ja baixàvem de Fontanars per l'ombria, ens vam adonar de que tornava amenaçar tempesta. De sobte, un tros antes d'arribar al camí de Fuset, comencen a caure pedres. Més grans que les que havíen caigut a Ontinyent i amb més força, seríen sobre les 7.15 aprox.
El cotxe feia un soroll tan fort que pensàvem que estaría tot abonyegat. Desesperats i pensant en el bé del cotxe, vam entrar pel camí que anava a la casa rural de Santa Elena. Allí, vam refugiar el cotxe un poc al porxe gran de la casa i vam entrar a la casa. L'ama de la casa, que crec que era anglesa ens va deixar estar una estona.
El paisatge era impressionant. Ja caía aigua, pero encara caía molta pedra. El jardi de la casa era totalment blanc, com si hagués nevat. Quan la pedra va disminuir (tot i que seguía caiguent), i diluviava i caíen molts rajos, vam eixir d'allí. Pareixía que anava a millorar. el camí que baixa de Fuset baixava amb prou aigua.
Quan anàvem per la carretera, la pedregada es va tornar a intensificar, i ens vam refugiar baix dels pins de l'ermita de Morera, quasi una hora!! Tota l'hora va estar pedregant, diluviant i amb rajos. Se me va fer etern!! Allí dins del cotxe m'asfixiava..
Seguía plovent fort, pero hi havia alguna clariana i es veia el Sol, ja no pedregava. Vam seguir pel camí, seríen les 8.30. En un camí que puja a la serra, per on hi han moltes casetes, l'aigua era molt abundant. No vam baixar pel riu per si havia pujat molt o per si havien hagut solsides.
Finalment, vam tornar a casa. Quan vam parlar amb la gent del poble, ens van dir: Ah, pero ha pedregat 2 vegades? Ací en el poble nómes ha pedregat a les 6 un poc.
De nit em pareix que va seguir plovent.
Mai oblidaré aquell dia! Ara pense que m'agradaría que es repetisca, pero aquell dia, dins del cotxe, no m'ho vaig passar massa bé.
També recorde que la gent diu que on pedrega molt es fan pebarassos. Doncs, bé, prop de Santa Elena, anàvem quasi tots els dies a buscar-ne i plenàvem les cistelles.
Tinc apuntat:
Tempesta molt forta de vesprada. Amb pedra. Moltes hores de pluja intensa. Precipitació de per lo menos més de 70mm o potser arriba hasta 90mm en algunes zones.
El més segur és que me'n passara prou, sobretot per la precipitació d'Ontinyent, pero a la zona de l'Ombria, jo crec que esl 70mm si que cauríen!
