Hem vaig quedar en ganes de fer esta pregunta a la taula redona que al final no va donar temps a fer a la darrera trobada d'aficionats a Beniarrés, així que la planteje ací més o menys com ho havera fet allà i a vore que respon. Ja ens contes Samu.
A la presentació que vam poder vore a Beniarrés tractava les implicacions dels riscos que la dinàmica natural del cicle de l'aigua provocava sobre les activitats de l'ésser humà. En va fer èmfasi de que ens trobem a una regió de clima típic Mediterrani, amb connotacions més seques quan més ens apropem cap al SE de la Península Ibèrica i de que les activitats humanes manquen de consciència de la realitat d'aquest clima, és a dir períodes de sequera intercal·lats amb episodi de pluja torrencial.
La seua xarrada, no obstant, es va centrar fonamentalment en la vessant de l'excés d'aigua: les inundacions, i m'agradaria ampliar un poc en les seues explicacions de l'altre dia i saber que en pensa sobre l'altra cara de la moneda, la sequera. Estaria bé coneixer que en pensa de l'organització socioeconòmica que hi ha establerta en la zona del SE penínsular, respecte a la importància que tenen en aquesta regió dos sectors econòmics que precissen d'un consum d'aigua que racionalment és complicat poder considerar com a sostenible, hem refereix al turisme i l'agricultura intensiva.
Quines solucions es podria donar per a que el recurs de l'aigua no resultara tan problemàtic en aquesta zona? Seria qüestió de continuar portant ímputs d'aigua des de fora d'aquestos territoris? Seguir amb polítiques de generació d'aigua de consum humà a partir d'aigua salada? Caldria cercar altres formes de desenvolupament econòmic que no requeriren tanta aigua? Com podriem afrontar d'una forma el més sostenible posible un problema que periòdicament sorgeix en aquestes terres i que enfronta a tanta gent per un recurs tan valuós com escàs?
Moltes gràcies per la seua resposta.
Toni Rubio
