Pot sonar una mica extravagant el títol i el que propose ací, però si ens parem a pensar una mica no sembla tant destrellatat l'assunt. Vinga, a continuació vos solte la parrafada, feu una llegideta, penseu-ho detingudament i voreu com tampoc és tant destrellatat, ja digueu
La caracterització per algoritmes o índex matemàtics de la pluja busca, bàsicament, el coneixement de com s’ha produït cada esdeveniment pluviomètric. Aquestos índex ens faciliten l'existència d’una metodologia que ens permeta classificar, atenent a certs paràmetres característics de la pluja (com la intensitat màxima o la persistència), la perillositat potencial que el fenomen pot desenvolupar sobre qualsevol territori, independentment de la seua fisiografia.
Per a entendre perquè i com es pot discernir una precipitació torrencial d’una precipitació perillosa podem fer una simple analogia amb la comparança de qualsevol esforç físic esportiu amb l’esport d’elit: així, per a assolir un record mundial en qualsevol disciplina d’atletisme, per exemple, es requereixen d’unes condicions físiques de preparació òptimes, de manera que el cos humà puga sostenir l’esforç màxim en la prova durant tota la distància a cobrir, si fem comparança amb l’esforç que fa qualsevol ciutadà, aquest desenvoluparà un esforç màxim total sempre menor que l’atleta d’elit. No obstant, això no lleva que qualsevol persona puga superar-lo en velocitats de forma puntual.
En el següent exemple ho veurem millor: A l’any 2003 Paul Tergat va recórrer la distància d’una marató (42.195 km) en 2 hores 4 minuts i 55 segons, el que ens dóna una velocitat promig de 20km/h aproximadament. Aquesta és una velocitat que amb una mica d’esforç qualsevol persona sana pot desenvolupar durant uns segons, de manera que en el hipotètic cas de que qualsevol es ficara al costat del mateix Paul Tergat podria, amb esforç, fins i tot deixar-lo darrere durant uns segons.
Doncs amb les precipitacions ocorre el mateix, a qualsevol esdeveniment plujós convectiu es pot superar puntualment el llindar de perillositat, que moltes vegades ha estat associat a la barrera d’intensitat de precipitació torrencial dels 60 mm/h, però per a discernir entre un episodi convectiu i un episodi perillós necessitem alguna cosa més que un llindar, necessitem que mitjançant índex matemàtics poguem trobar com de propera es pot trobar aquesta precipitació del seu màxim possible, ja que; com amb l’esforç físic humà, les condicions físiques que determinen la màxima precipitació per a cada instant de temps, com per exemple aigua precipitable, cisalla de vents, paràmetres d’inestabilitat, etc., arriben a un cert llindar per a cada punt del nostre planeta que no poden ser superades.
Respecte a aquestos índex de caracterització de precipitació, si vos pica la curiositat, podeu buscar a la xarxa per l'index n de un tal Robert Monjo
(
Ací teniu un article introductori) o per l'index Beta de Llasat, per exemple.
Salutacions
