Com tots els qui teniu estacions automàtiques heu pogut comprovar, la gràfica de presió quasi mai representa una línia recta, inclús en total absència de perturbacions.
Mireu una gràfica típica de presió en situació de 'pantà baromètric':
L'imatge recorda prou a una sinusoide, lo qual ja ens indica on pot estar l'oritge del fenomen:
La rotació de la terraPerò, què és lo que causa els dos màxims de presió, el un diurn, un poc abans del mig dia, i el altre nocturn, un poc abans de mitja nit?
No és altra cosa que l'influència gravitatòria del sol. Es el mateix efecte que causa les marees oceaniques: l'atració del sol fa que l'atmósfera tinga un gruix un poc major en la part terrestre més propera a ell:
Per reacció es forma altra cresta en la cara oposada de la terra.
Este efecte, sumat a la rotació de la terra, forma una ona de presió que va recorrent la superficie terrestre. La ona estarà més ben formada quan mes cap al equador ens trobem.
La lluna, amb una potència gravitatòria menos a la del sol influeix menys, i sols es nota en els moments en la que suma el seu camp grav. al del sol: en lluna plena i, especialment, en lluna nova.
Segurament, algú que s'haja cavil.lat la cosa un poc em farà la següent pregunta:
Per què no es dona el màxim de presió exàctament a les 12 UTC tant del mig dia com de la mitja nit?
La resposta la dona la rotació de la terra, forces de coriolis i la inclinació del eix de rotació.
Tot això fa que l'ona vaja adelantada en l'hemisferi nord i retrasada en l'hemisferi sud. Eixe adelantament és més acusat en l'hivern que en l'estiu, també.
Per últim indicar que una forta perturbació atmosférica pot trencar fàcilment l'ona de presió i fer que desaparega uns quants dies. En general l'ona serà més nítida quant més estable siga l'atmosfera en el temps (pantà baromètric)
Xao, xicons....
