Cada vegada hi ha més gent que s´interesa per esta activitat tan bonica, que és anar al bosc a buscar bolets. Molts desconeixen algunes coses bàsiques que cal tindre en conter, aixina que he pensat en encetar este tema i comentar algunes coses que crec que s´han de saber per a practicar esta activitat.
TRANSPORT DELS BOLETS:
L´utensili més correcte per a transportar els bolets és la cistella de vímet (mimbre). Els bolets estaràn airejats, i pels espais de la part de baix de la cistella podràn caure les espores dels bolets collits, afavorint l´aparició de nous bolets en el futur. La bossa de plàstic és del tot desanconsellable i a més és il.legal, ja que impedeix que s´escampen les espores, i a més els bolets es fan malbé més prompte.
Jo, a vegades també utilitze una bossa de malla, de les que utilitzen els pescadors de canya per a guardar els peixos. Permet que s´escampen les espores i ocupa poc de lloc, però només serveix per a collites de poca quantitat.
COM COLLIR-LOS:
Entre els entesos hi ha qui creu que és millor tallar els bolets, i altres que diuen que és millor arrencar-los. La meua opinió és que depén de l´espècie de bolet. Els rovellons, per exemple, jo els talle, mentre que els camagrocs, per ficar un altre exemple, els arrenque. En qualsevol cas lo que cal evitar, és utilitzar utensilis i pràctiques que puguen danyar els micelis ("arrels" dels bolets), com és el cas d´utilitzar rasclets. Si removem la terra i l´humus i destruim els micelis, pasaràn anys abans de que tornen a eixir bolets en eixe lloc.
QUANTS BOLETS COLLIR:
Ací al País Valencià hi ha una normativa que regula la recollida de bolets. En ella s´estableix un límit de 6 kg. per persona i dia.
http://www.docv.gva.es/datos/1996/11/15/pdf/1996_839968.pdfQUINS BOLETS COLLIR:
A l´hora de collir bolets amb la intenció de menjar-los, hem d´estar segurs 100 % de que són bons. No es prou amb que se semblen als de la foto d´un llibre. A l´hora d´identificar-los cal parar conter en molts aspectes: forma del barret, forma del peu, si baix del barret té làmines, poros o plecs; si té anell, tipus de bosc on l´hem trobat, altitud, ...
Si no tenim experiència en anar a collir bolets, convé que al principi ens acompanye alguna persona que en sàpiga. Si no coneixem ningú i decidim anar sols, lo millor és que comencem amb espècies facils d´identificar. Lo més habitual per les nostres terres és començar amb els rovellons, que són fàcils d´identificar -a més de pel seu aspecte- pel seu característic làtex roig o ataronjat. Hi ha una espècie molt semblant al rovelló, però que no té eixe caracterìstic làtex.
Cal tindre en conter també, que tots els bolets compleixen una funció en el bosc, fins i tot els "roïns". Els bolets aporten nutrients als arbres als qual estàn associats.
Els que no anem a collir, deixem-los tranquils en el bosc!. És totalment falsa la idea de que la presència de bolets ´"roins" impedeix l´aparició de bolets bons.
Una altra cosa important que cal saber, és que hem d´evitar collir bolets en espais contaminats, com per exemple les vores de les carreteres, ja que els bolets tendeixen a absorvir els metalls pessats d´eixos entorns. Un bolet comestible collit en la cuneta d´una carretera pot convertir-se en un bolet tòxic.
RESPECTAR LES PROPIETATS PRIVADES:
La idea que té molta gent de que "la muntanya és de tots" no és del tot certa. Una part de les muntanyes i boscos són de titularitat pública, però una altra part importat són de titularitat privada. Una part de les que són de titularitat privada és dediquen a l´aprofitament ramader. Si entrem en una zona vallada em de recordar sempre de deixar tancada la portella per on em entrat, ja que si no, se´n poden fugir els animals. En algunes zones de gran afluència de boletaires, molts propietaris fiquen cartells en els que diuen que no permeten collir bolets en les seues propietats. Estàn farts de que els deixen obertes les portelles i de que alguns, fins i tot els trenquen els vallats de fil d´aram. Cal que respectem les propietats.
