En el tram final de l'any, és època de fer balanç de com ha transcorregut enguany per a MeteoValència - Districte de Ciutat Vella.
Un any en què l'observatori ha realitzat la major inversió des de la seua creació i canvis importants després de quasi 9 anys que iniciara les seues primeres observacions des de l'actual ubicació.
Una de les primeres accions que es van dur a terme va ser el canvi d'ubicació de part de l'instrumental manual, d'esta manera en el mes de Gener es va canviar d'ubicació de la gàbia on es troben instal·lats els termòmetres de màxima i mínima, així com el psicròmetre. Es va abandonar així la instal·lació dins d'una terrassa per a passar-los a la coberta superior on el règim de ventilació és més efectiu. Els obstacles pròxims com a parets, encara que de poca altura, van desaparéixer guanyant d'esta manera en qualitat de dades manuals.
Així es pot veure l'emplaçament on es troba la gàbia amb l'instrumental manual tèrmic i d'humitat.
També coincidint amb l'hivern, més o menys entre Gener i finals de Febrer, es van realitzar proves de temperatura de sòl amb un termòmetre de mínima situat a uns 15 centímetres sobre una placa metàl·lica. En eixe període es van realitzar unes 55 preses de dades encara que els resultats no van ser concloents. Amb l'inici d'un període més fred durant este mes de Novembre, vaig reprendre les proves prenent altres 15 mostres que finalment han sigut suspeses perquè els resultats no han sigut satisfactoris. Uns resultats que, d'altra banda, els intuïa al no prendre's les mostres sobre un terreny òptim.
A finals del mes d'Abril va arribar un dels canvis més importants, es tractava de substituir l'estació Oregon i el seu soflware associat per la Davis Vantage Pro2. Açò ha suposat un avanç molt significatiu qualitativament, desapareixien certs problemes en la presa de registres d'humitat, i per tant també en la dada del punt de rosada, així com es millorava les dades obtingudes per ratxes màximes de vent.
En quant es va posar la nova estació en marxa van quedar activades tota una sèrie de comprovacions amb l'instrumental manual, es van prendre més de 200 mostres comparatives de temperatura i humitat, no sols de màxima i mínima, perquè això encara contínua, les mostres de control es van estendre a diferents hores i situacions meteorològiques diferents: Dies estables i aclarits, dies de pluja, de vent i les últimes d'eixa sèrie van ser coincidint amb l'estiu i especialment amb dies de ponent per a comprovar com responia l'estació automàtica respecte als valors de l'instrumental manual.
En quan a pluviometria els controls comparatius amb l'Hellmann són permanents i no hi ha cap intenció d'abandonar-los. Encara així el pluviòmetre automàtic ha donat resultats molt favorables, potser el major desajust es va produir A l'Octubre, però ha tingut una tendència a normalitzar-se en els últims dies de precipitació.
Tots estes mostres comparatives d'humitat i temperatura especialment, ha permés fer uns xicotets ajustos molt poc significatius, unes dècimes en temperatura i un 2% en humitat, coses molt poc importants, però que ha permés que l'estació automàtica estiga treballant amb uns paràmetres quasi iguals als de l'instrumental manual homologat.
La intenció no és abandonar indefinidament estos controls més exhaustius una vegada realitzats en els primers mesos d'estar operativa la Davis i he establit un protocol d'intensificar, anar més enllà de la presa comparativa de temperatura màxima i mínima, almenys dos vegades a l'any amb una mostra de dades significatives per a assegurar la qualitat de les dades de l'estació automàtica.
L'última inversió realitzada ha sigut este mes, quan s'han incorporat el sensor de radiació solar.
Sensor de radiació solar
Aquest nou element a l'estació, ha obligat a fer un xicotet canvi en la ubicació dels sensors de temperatura, humitat i pluviòmetre. Ha desaparegut el braç instal·lat al pal on estaven ubicats estos elements, perquè el propi pal eòlic podia ocasionar una ombra sobre el sensor de radiació a primeres hores del matí i després una segona ombra produïda per cablejat aeri elèctric. Aleshores calia minimitzar aquestes ombres i per a això era necessari instal·lar un pal independent per al pluviòmetre, sensors tèrmics, de radiació i d'hidrometria. Estos canvis han suposat el desplaçament d'uns 5 metres d'estos elements, encara així no desapareix l'ombra del cablejat aeri però s'ha neutralitzat l'impacte del pal eòlic.
En les següents imatges veureu com ha quedat la instal·lació que s'ha mogut aquesta mateixa setmana.
No feu cas d'eixe anemòmetre i penell, pertany a una vella Davis Wizard III i està per a fer bonic i poca cosa més.
I finalment com ha quedat el pal eòlic, una vegada buidat el braç de la resta de elements moguts. Una foto mirant cap al sud de este mateix matí.
Per al 2009 ja tinc una llista de coses que caldria millorar, entre elles estaria el tema webcam, o el propi ordinador que gestiona i puja les dades a internet. Tant de bo siga, almenys, tant fructífer com el 2008.
Salutacions.
