Anàlisi situacions plujoses finals d'agost 2012

[alzimet]

Hola a tots,

Ja vos avise que aquest anàlisi no serà tan extens i detallat com a mi m'agradaria, dispose de poc de temps així que tractaré de no fer com les persianes i anar al grà i analitzar l'episodi de pluges càlides del 26/08/2012 i el de tempestes fortes del 30/8/12, tractant de destacar les diferències i similituds. Qualsevol cosa que vulgueu aportar o qualsevol dubte que tingueu no dubteu en postejar-lo.

Per a fer aquest anàlisi em van a vindre molt bé aquestos dos grans treballs:

enllaç 1
enllaç 2


L'inici de les dos situacions a escala sinòptica a nivell de superfície va ser molt semblant entre els dos episodis: pas de la cua d'un front fred pel nord de la península ibèrica. Així doncs, a grans trets es pot dir que la sutuació a mesoscala en quan a vents en superfície va ser aquesta en els dos casos. (animació del previst pel GFS per a la primera situació)


En la animació es pot veure com el vent gira del NO al NE una vegada a arribat a la Mediterrània degut a que hi ha baixes presions relatives al Nord d'Africa i sud de la península Ibèrica. A Catalunya, que queda enmig de les dos zones típiques de pas de vent de NO s'hi produeixen unes baixes presions locals a rebuf dels pirineus que xuclen l'aire cap a la costa de Barcelona i del nord de Tarragona.

ANIMACIÓ
<a href="http://www.cazatormentas.net/images/stories/portadas/2012/agosto/arco-nuboso-mesoescalar/viento%20arco%20nuboso.gif" target="_blank" rel="noopener noreferrer" class="bbc_link bbc_flash_disabled new_win">http://www.cazatormentas.net/images/stories/portadas/2012/agosto/arco-nuboso-mesoescalar/viento%20arco%20nuboso.gif</a>

Les diferències venen sobretot a nivells alts i amb l'acompanyament d'aire fred en açada del front que creuava, la causa de que el segon front tinguera molta més capacitat per a generar tempestes és que hi havia un solc en alçada molt pronunciat que afavoria que la convecció en nivells baixos es poguera disparar. Si les condicions en superfície no eren favorables doncs no creixia tempesta.

Imatge1: Temperatura i geopotencial a 300 hPa, (26/8/12) Tàlveg en alçada molt poc pronunciat:


Uploaded with ImageShack.us

Imatge2: Temperatura i geopotencial a 300 hPa, com es pot veure tota la vessant Mediterranea peninsular es troba al seu marge davanter, el més actiu. (30/8/12)


Una vegada detectades les principals diferències (solc en alçada) i simulituds (circulació de vents en superfície) entre episodis anem a veure com es va dessenvolupar a les nostres terres... però això serà en una segona entrega demà per la vesprada. 

Salutacions

[alzimet]

Continuem, hui amb una miqueta més de temps...

Si als dos episodis estava el màxim de pluja previst en la franja litoral existent entre Cullera i Altea era com a conseqüència de que els models veien que la màxima incidència de l'advecció humida Mediterrània es trobava a eixa zona, amb vents de E-NE fins als 850 hPa en els moments més inestables. El que pasa és que el que veuen els models mesoscalars i/o sinòptics respecte al que s'acaba observant a escala local marca la diferència entre el que acaba pasant i el que es preveu per a tota la zona mesoscalar, en aquest cas estudiarem el Sud de València-Nord d'Alacant. Ja que xicotetes variacions en les condicions observades a una zona local respecte a les que preveien els models poden acabar frustrant el creixement de les tempestes o nuvolades de pluja càlida. Ja ho deia Lorenz, el batre de les ales d'una papallona a Pego pot acabar generant una tempesta severa a Tavernes 

Aquesta era la eixida del model WRF per al moment més candent de l'episodi del dijous pasat i que era la que em semblava més asequible que acabara ocorrint mirant la resta de models i les condicions en les que aquestos donaven que es produiria l'episodi.




El model a trets generals anava molt ben encaminat, les tempestes litorals van tindre la intensitat prevista, el que va pasar (i açò és un detall que ha de tindre en compte el predictor, o bé en el moment de donar les previsions per a l'episodi o bé sobre la marxa, mitjançant nowcàsting o predicció a temps real) és que la tempesta que es va produir durant la vesprada a les serres del nord d'Alacant es va quedar encallada en aquesta zona durant moltes hores,fins i tot desprès d'haver perdut activitat convectiva, es va quedar a l'àrea de les Marines i sud de la Safor una zona de pluja estratiforme de nivells mitjos que va transtocar totes les previsions, perquè va provocar que el propi moviment descendent d'aquesta desfeta de la tempesta impulsara vents catabàtics de ponent que inhibiren la convecció en aquestes zones en favor de les zones de frontera amb aquestos vents, on l'aport de vent humit i càlid de E-NE continuava arribant i convergia amb el vent local variable o de component terral, sec i més fred. Pot ser en nivells més baixos a zones de la vall d'Albaida i l'alcoià acabara entrant llevant en superfície una estona desprès d'allunyar-se la tempesta, però aquest vent no és fàcil que estiguera ben establert i que arribara fins a alçades suficients com per a generar convecció el suficientment important per a que la humitat en superficie conectara amb la inestabilitat en alçada. Així doncs, a partir de tot açò podem explicar com les tempestes sorgien primer al marge nord i nord oest de la zona de catabàtics i desprès al marge Est, quedant d'aquesta manera les pluges importants desplaçades del lloc on s'esperaven.

[alzimet]

3a part

A veure si amb aquestes imatges ho puc explicar millor.

Cap a les 17:30h comença la pluja estratiforme a la Marina Alta i la Safor:


A la següent imatge, de les 19:40 he dibuixat un cròquis en el que trobem la identificació de les diferents peculiaritats a nivell local de la situació en eixos moments.

En un cercle de color roig s'ha identificat la tempesta que naixia a les serres d'Alacant i s'anava propagant cap al sud.
En un polígon de color verd s'ha identificat la zona de subsidència existent sota l'enclusa de la tempesta. El radar de Múrcia detecta precipitació estratiforme dèbil a sota de la mateixa que denota els moviments descendents a les capes mitjanes/baixes de l'atmòsfera.
En un polígon de color verd clar s'ha identificat la zona on la precipitació estratiforme era més forta i per tant les corrents descendents també, arribant a provocar que la circulació de vents dominant de E-NE no arribara a eixes contrades, degut al predomini dels vents catabàtics.
La zona de frontera entre mases d'aire s'ha assenyalat amb una línia de color roig, a eixa àrea és el lloc on era més probable que cresqueren les tempestes, ja que el vent de NE es topava amb la masa d'aire que acabava de dipositar la tempesta, més freda i seca i amb direcció de vents variable (barres verticals verdes). Aixó doncs es va formar una mena de xicotet front càlid on creixien les nuvolades amb més força i sense la barrera de la subsidència de la tempesta prèvia podien creixer sense problema.

Croquis de les 19:40h


20 minuts desprès aquesta tempesta ja està en tot el seu esplendor i es desplaça cap al E, el vent de ponent continua a la safor i la Marina i un més que previsible front de ratxa es desplaça cap al nord dela tepesta de La Costera.

[alzimet]

Cap a les 21:00h la tempesta ja es fraguava al sud de la Ribera Alta i s'anava regenerant mitjançant aquest mecanisme de convergència de fronts de ratxa i vents de NE junt a l'orografia de la zona que afavoria a mantenir aquesta cel•lula convectiva fixada a la zona durant més de dos hores.

Imatge de les 22:00h, el cercle roig indica on estava la cèl•lula de la costera a eixes hores, mentres que la cèl•lula que es va formar desprès la assenyale en taronja. Es pot veure com al sud de la Safor i la Marina continuava havent la pluja estratiforme i per tant els vents de ponent. (adjunt de baix)

Desprès també va pasar una gran tempesta entre Eivisa i Dènia, la mateixa que s'esperava pel model WRF, però desplaçada cap al E per la mateixa raó que la resta de les tempestes del dia.

En fi, si algo ens ha ajudat a aprendre aquestos episodis és que les condicions meteorològiques a escala local influeixen de forma clau en la ubicació i intensitat de la convecció profunda al nostre entorn i que els models mesoscalars moltes vegades s'els escapen eixos petits matisos.

Salutacions

PD: Els anàlisis els he fet amb les imatges de radar que va preparar Meteocàrcer per a documentar la seua caça

[Timonet gelat]

Fantàstic treball, Alzimet! Aquest episodi ho val!

[carboner]

  Molt be Toni, com sempre és un gran plaer llegir els teus analisis. Jo ja m´imaginava que la causant de que aci a La Vall no fera finalment practicament res, va ser la tronada de les serres del nord d´Alacant, digam que va cremar tota la energia de la zona, però amb la teua explicació m´ha quedat més clar.

[Pego]

Perfecte, no puc dir una altra cosa! Enhorabona i per fi puc entendre la causa de la meua frustració d'eixos dies...
A vore si en uns dies ens pots contar una altra situació mes positiva per als eus interesos...

[felet]

Molt bona anàlisi! Enhorabona! 

[Quique]

És la primera vegada en la vida que em llig una anàlisi tan llarg i m'ha paregut fantàstic i més per als que tenim poca teoria com jo.

[Joen]

Magnífic anàlisi, Toni, estaré esperant amb ganes fins llegir el pròxim.

[ELAN]

Excelent explicació Toni.
Aplegarás lluny .... , saps fer comprensible coses un poc complicades .
Grácies pel treball ,magnific

 Me la via amprimir , 

Axó es un tipus de events que solem formar-se prou a sovint , pel que has descrit  i vullc estudiar-me bé el tema .

[Adrià_Ontinyent]

Molt bona anàlisi!!

[alzimet]

Gràcies per l'acollida!

A veure si venen nous episodis, que amb una mica de temps puc fer aquestes cosetes, que m'encanta fer-les i també n'aprenc.

PD: Si voleu aprofitar aquestos anàlisis per a ficar-los a la web d'AVAMET per mi perfecte.