Forum AVAMET

General => Meteorologia i clima / Meteorología y clima => Missatge iniciat per: felet en 14 de De Febr. de 08, 19:15:23 p. m.

Títol: El cambio climático: ¿la nueva religión?
Publicat per: felet en 14 de De Febr. de 08, 19:15:23 p. m.
Vos pose un enllaç a un extens article que publica el diari "EL PAÍS" hui dijous 14 de febrer:

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Cambio/climatico/nueva/religion/elpepusoc/20080214elpepisoc_1/Tes
Títol: Re: El cambio climático: ¿la nueva religión?
Publicat per: Vaqueret en 14 de De Febr. de 08, 19:48:14 p. m.
Esteu tots obsessionats amb el tema.

Em tocarà fer un recull de lo publicat sobre el tema en revistes serioses. El problema és que ho tinc en paper i em tocarà escanejar-ho (amb el problema del pes en MB que tendràn).

Ja voreu què risa.
(Com lo que es diu per meteoped sobre cicles de Milankovitch no té res a veure amb la Teoria del tipus eixe, per eixemple....)
Títol: Re: El cambio climático: ¿la nueva religión?
Publicat per: Timonet gelat en 17 de De Febr. de 08, 20:24:51 p. m.
Collé, com s'ho prenen.
Títol: Re: El cambio climático: ¿la nueva religión?
Publicat per: Vaqueret en 17 de De Febr. de 08, 20:49:48 p. m.
La veritat és que no m'agrada massa parlar de este tema: Me s'encén la sang.

Tinc molta por de que tota esta moguda acabe amb la credibilitat de la ciència en el seu conjunt.
I és una llàstima, si ens fixem la ciència ens ha donat més que ninguna altra cosa en tota la història de la humanitat. El problema és que la bona vida és algo molt relatiu: no més se'n adona aquell que ha pogut comparar, per això ho valorem tan poc.

Altre problema és que la ciència és una consequència d'una forma molt concreta de pensar, d'un taranà curios i imaginatiu que res té a veure amb la mentalitat religiosa, que es nutreix de les pors de la gent.

La dicotomía Ciència-Religió crec que ve d'algo més profund: la diferència entre la gent del nord, acostumada genèticament a la supervivència del qui millor domine el seu entorn (zones amb baixa població en la antiguitat, amb condicions naturals hostils) i la gent del sud, on la bonança del entorn fa que les problemes siguen quasi exclusivament de caràcter 'social' i on la supervivència la dona la força del 'número', de la massa.
Crec que, en la situació actual i en els problemes futurs, la primera opció té més a oferir a l'humanitat en conjunt que la segon.

¿Estarem davant dels principis d'un canvi de paradigma semblant a aquell que es va produir quan Adriano va decidir unir Roma amb el cristianisme?
Recordem que eixa decissió va esser la que realment va tergiverssar - i va popularitzar- el missatge del cristianisme antic.
¿Passarà lo mateix amb la ciència, sent aixina el seu final?