He tornat a enxufar l'ordenador.
Aprofitant un poc la cosa, he pillat el cotxe i m'he arrimat a la caseta, a uns 5 km del poble cap al sud, pero a uns 4 km me n'he tornat de com plovia.
Això m'ha confirmat lo que ja sospitava per que ja ho vaig comprovar en el episodi del 97: quan el temps ve del sud, el maigmó fa com un ganivet que divideix el nuvol en dos i no deixa que lo gros s'acoste al poble. Canalitza un troç de tormenta cap al mig la Foia, cap a la serra del biscoi (o bescoll, entre Ibi i Onil) i, lo gros, va rodolant per damunt la serra, per el xorret de catí cap a l'argenya.
Ho dic, per en l'episodi del 97 hi havien amples zones de eixa serra totalment arrassades per la força del aigua ( pins totalment despullats d'agulla i, inclus, tombats)
La nuvolada segueix enganxada per ara al Maigmó.