Temperatura PotencialLa importància de saber trazar les adiabàtiques corresponents a una temperatura, punt de reixiu i presió (altura) determinada ve donada perque aquestes ens donen una visió clara de la
Temperatura Potencial, o siga de la temperatura que deuría tindre qualsevol parcela de la columna atmosfèrica per a que aquesta siga estable.
Si una bambolla d'aire ascendeix (per que bufes cap amunt o per que una serreta l'obliga a fer-ho, etc..) la seua temperatura canviarà conforme les línies adiabàtiques que hem vist fins ara.
Tots sabem que l'aire calent pesa menys que aire gelat, amb lo qual si eixa bambolla d'aire, al ascendir, es troba amb aire mes fred que ella, doncs
flotarà ascendint per els seus propis medis.
De eixa manera, en la gràfica skew-T, en els llocs on la curva de temperatures queda a l'esquerra de la adiabàtica que hem trazat (T. Pot. constant) l'aire dels voltants d'una hipotètica parcela d'aire desplaçada des de la superficie seria mes gelat que ella i la parcela tendiria a pujar, pero lo que parlariem de atmòsfera
inestable, si per el contrari, la curva de temperatures queda a la dreta de la adiabàtica, és la parcela desplaçada des de la superficie la que tindria una temp. menos i cauria, parlant aleshores de
estabilitat almosfèrica.
CAPE (Convective available Potential Energy - Energia Potencial disponible per a Convecció)Davant d'una atmosfera inestable, aquesta ho serà mes quanta mes diferencia de temperatures hi haja entre la adiabàtica i quant mes llanc siga el tram on es done eixa diferència. La millor forma de vore-ho seria medint la superficie compresa entre les dos curves.
De fet eixa superficie correspon exactament amb el CAPE.
Repasem la manera de calcular tot açò:
- Es marquen damunt la isobara corresponent a la presió absoluta que estiguem la temperatura en superficie i el punt de reixiu.
- Començant en el punt de temperatura es traça una curva paralela a la adiabàtica seca cap amunt, i des de el punt de reixiu es traça una recta paralela a les linies de raó de mescla de forma que marcarem on es creuen com a LCL, el nivell de condensació.
- Des del punt de condensació ja podem traçar la curva paralela a les adiabàtiques humides que, juntament a la adiabàtica seca d'abans, ens donarà la temperatura potencial a qualsevol altura de la parcela de superficie si ascendira.
- Marcant les superficies compreses entre la línia de temperatures del radiosondatge i les línies que hem traçat ens donarà les porcions d'atmosfera estable (temp. a la dreta de la linia de temp. potencial que hem traçat) i inestable (temps. a la esquerra)
En res que proveu a fer açò us adonareu de seguida de que la inestablitat depén moltissim tant de la temperatura en superfície, pero molt mes de la humitat, de manera que xicotetes diferències poden donar valors de CAPE totalment diferents.
La pràctica recomana que es pillen la mitjana de valors tant de temperatura com d'humitat en els primers 500 metres damunt de la superficie, amb lo qual es fa dificultós el aplicar les mesures puntuals de les nostres estacions per a calcular el CAPE (amb ajuda del radiosondatge mes prop que disposem) ja que de dia ens eixirà probablement mes del degut, i de nit menys.
