Autor Tema: Turquia. Entre realitat i conte de fades.  (Llegit 4633 cops)

0 Usuaris i 1 Visitant estan veient aquest tema.

Desconnectat meteoloco

  • Tempesta
  • *
  • Missatges: 1.912
  • Zen
Turquia. Entre realitat i conte de fades.
« el: 03 de Ago de 09, 22:23:06 pm »
Tot comença amb una fantàstica posta de sol a 10000 metres d’altitud.



Estambul és la única ciutat del mon que s’asenta sobre dos continents; Europa i Àsia. Lloc d’ encreuaments, convergència, disputes i convivència entre les civilitzacions oriental i occidental; fet que ha quedat marcat en tot el seu patrimoni històric i cultural. També resultava un lloc molt codiciat per a qualsevol civilització, ja que era (i continua sent) un punt geo-estratègic.

Estes son les vistes que hi ha des de’l Palau de Topkapi, residència dels sultans. El mar de Màrmara i l’estret del Bòsfor que divideix la ciutat d’Estambul en dos: la part europea (i més antiga), i la part asiàtica (més contemporànea).





Porta d’entrada al Mar Negre des de’l Bosfor. Lloc freqüentat massivament per barcos de càrrega i petroliers que van a carregar als oleoductes del Mar Negre. Això, sí, l’aigua estava molt neta i transparent.



Des de’l “creuer” que es fa pel Bòsfor per als turistes (guiris en Turc), es poden veure fantàstiques panoràmiques de les orilles europea i asiàtica.



Palau de Dolmabahçe. Ordenat construir pels sultans, ja que la residència on solien viure (el Palau de Topkapi) se’ls havia quedat un poc antiquada, i necessitàven eificis més luxosos.  :-\



L’estret del Bòsfor es el lloc que uneix el Mediterràni, i el Mar de Màrmara, amb el Mar Negre; per tant hi ha una comunicació entre els dos mars a diferent temperatura i salinitat. Això es tradueix en constants corrents d’aigua a diferent profunditat, que tenen com a reflexe en superficie la formació de “remolins” d’aigua com el que veiem a la fotografia prop de la boia de color vermell on es veu perfectament eixa baralla en superficie com si fos una ona.



Des de la llunyania, comença a veure’s l’imponent perfil d’Estambul amb els seus minarets.



I així, quan estem ja molt prop, veient-se perfectament els minarets de la “Mesquita de Sultan Ahmet o Mesquita Blava” i “Santa Sofia”



Estambul, és una ciutat d’uns 14 milions d’habitants censats. Resulta una urbe caòtica, en la qual circular, resulta una tasca molt complicada, com es normal en qualssevol ciutat d'esta grandària. Des de la Torre de Gàlata, construida al segle XIV primer com a pressó, i després per a vigilar l’exterior del recinte amurallat d’Estambul,  es té una panoràmica de 360º de la capital, i fins allà on aplega la vista tans sols es veu ciutat, ciutat i més ciutat.







També un lloc paradisiac i per a fer-te un café és el Café de Pierre Loti, situat a una colina al Barri de Eyup, que rememora a dit escriptor francés que va decidir viure els últims anys de la seua vida molt prop d’ahí. Des d’ací, es té una panoràmica fantàstica de part d’Estambul.



… o d’este café prop del Palau de Dolmabache on apareisc jo mirant a l'infinit.  :)



I com no, parlar d’Estambul, es parlar de les grans mesquites, com ara la Mesquita del Sultan Ahmet o mesquita blava (perquè els seus mosaics, reflexen la llum de color blau), i Santa Sofia o Ahiasofya, que va ser construida inicialment com esglèsia i reconvertida posteriorment com a mesquita. La revolució pacífica que va portar a terme el govern d’Ataturk, allà pel 1930 va declarar Turquia com un estat laïc i aconfesional i per tant per a que no hagueren més baralles entre les religions, es va declarar Santa Sofia, com a monument lliure de culte religiós, convertint-la en museu. De museu té ben poc, pero ahí està la voluntad de l’estat turc de voler separar-se de les fortes pressions islamistes del seu entorn. De fet  es poden contar en els dits d’una ma les dones que vaig veure amb el Burka (afortunadament); les dones turques el ténen prohibit. Si que es permet el Burka a les dones que no residiexen a Turquía. També els imans de les mesquites turques (controlats i subvencionats en part pel govern turc, per a intentar controlar qualsevol desviament radical), son prou tolerants en quant a deixar entrar a les dones amb pantalons i sense cobrir-se els muscles i el cap. Tot el contrari que a altres llocs més radicals de l’islam. Això sí, amb calçat si que no es podia entrar.







Interior de la Mesquita de Sultan Ahmed.









Exterior i interior de l’Esglesia de Santa Sofia o Ayasofya (sabiduría sagrada), un dels temples de base cuadrangular més grans del mon. L’esglesia-mesquita o museu de ayasofya es troba en un estat lamentable de conservació; afortunadament la UNESCO, està ajudant en la restauració d’esta imponent esglèsia amb una cúpula de vora 60 metres d’alçada.







Dir que la motxileta que em van donar a la II Trobada de la Vall em va vindre de categoría. La Vall d’Albaida……… famous all around de world. Foto que em van fer pels carrers d’Estambul




Al cuart dia vaig eixir via aèria cap a Éfeso. Arribada alvoltant de les 9 del matí amb una temperatura de vora 40ºC. Amb la civilització romana, Éfeso es va convertir en un dels grans centres culturals i econòmics de l’imperi romà d’orient.



…i un anfiteatre en rahabilitació, amb una acústica impresionant.



Altre dels llocs dignes de comentar es Pamukkale, tradruït literalment“castell de cotó”. Les imatges donen a entendre el perquè d’este nom.













Eixes formación, es deuen a que pel que sembla, hi ha una veta de caliza al subsòl que a poc a poc, l’aigua se’n carrega de llevar-la a la superficie on es torna a solidificar. L’anunci de “cuerpos danone” va ser rodat precisament ací, a Pamukkale.

Ja finalitze amb la visita a La Capadòcia, lloc singular en el qual la mare natura i les civilitzacions antigues, s’han aliat per a fer un lloc idílic com si fos un conte de fades. A La Capadòcia hi va haver un volcan que va desaparèixer amb una explosió bestial, segons els geòlegs. El temps ha erosionat el terreny llevat d’algunes formacions més compactes i resistents a l’erosió, al mateix temps que la composició de  l’interior d’estes formacions es menys compacta. Açò ha permés que les civilitzacions més antigues s’aprofitaren d’este fet, creant autèntics formigués dins de terra, que poden aplegar a tindre fins a 40 metres sota terra. Acò els permetia defendre’s de les invasions estranjeres, i unit a les caràcteristiques formacions geològiques en superficie, va permetre que la regió de La Capadòcia no fos atacada pels enemigs, ja que pensaven que hi vivien fades, duendes o sers simil.lars.





Per a visitar estes formacions Geològiques, resulta obligat pujar en globus. Experiència irrepetible que es fa al amanèixer. El dia 24 de juliol, tendriem vora 12ºC a les 4 i mitja del matí, moment en el que amaneixia. Xulíssim. Això sí, l’aterratge del globus…… acollonant.  :o












Algunes d’estes estructures geològiques adquiriexen formes curioses.









I vull acabar amb una fotografia d’una gavina volant tota majestuosa per damunt de les aigües del Bòsfor que una vegada ja a casa, m’encanta per la sensació de llibertat que projecta.



En fi una nació, que es vol mostrar al mon com un pais obert, laic i completament democràtic, on qualsevol persona pot profesar la religió que vulga, però al mateix temps que no es permeten conductes integristes i radicals. De fet Turquia, rep moltes pressions de grups islàmics fonamentalistes i fa de la seguretat, la democràcia i la llibertat (encara que té camí per fer), el punt més important per a projectar-se a occident. No era estrany veure als principals centres turístics policia armada amb metralletes, i als aeroports els controls de seguretat eren molt més que exhaustius.

També sembla que la incorporació de la dona turca al mon de treball, està ajudant a que els grups o col.lectius integristes del pais, siguen cada vegada menys importants.
« Darrera modificació: 03 de Ago de 09, 23:22:11 pm per meteoloco »
Estació meteorològica de Novelda-Cucuch. 300 msnm



No parles si allò que vas a dir, no és més bonic que el silenci. (proverb xinés)

Desconnectat Timonet gelat

  • Soci Fundador d'AVAMET
  • Administrador
  • Mediterranean DANA
  • *
  • Missatges: 7.091
    • Ontimet
Re: Turquia. Entre realitat i conte de fades.
« Respondre #1 el: 04 de Ago de 09, 00:08:50 am »
Primer de tot, enhorabona per el treball d'investigació històric i cultural que t'acabes d'arrear. En segon lloc, dir que m'he quedat pasmat de la meravella que reflexen les fotografies.

A més, tinc que dir que sols llegint-te a tu i una novel·la que estic llegint actualment (El médico, de Noah Gordon) trobe similituds, llocs i bons records lectius de unes quantes nits d'insomni. I per altra part em crida l'atenció la europeïtzació que està aconseguint Turquia, tant per els nous costums que comentes al reportatge, com per exemple, les noves construccions que es veuen a les imatges, de les quals jo em pensava que serien eixes blanques amb mitges esferes a la teulada, com conten els contes.

Gràcies i m'alegre de que la Vall d'Albaida i meteoloco hagen estat al Bósforo...

 ;)
Entre Ontinyent (340 msnm) i Madrid (650 msnm)
Consulta les dades d'Ontinyent - Germanies des de ontimet.es

Desconnectat felet

  • Associat AVAMET
  • Mediterranean DANA
  • *
  • Missatges: 5.844
  • Soci fundador d'AVAMET
    • meteontinyent
Re: Turquia. Entre realitat i conte de fades.
« Respondre #2 el: 04 de Ago de 09, 08:36:55 am »
Extaordinari, meteoloco  :D**

Enhorabona pel reportatge i a veure si ens dónes més detalls en alguna pròxima trobada...

Desconnectat carboner

  • Associat AVAMET
  • Mànega
  • *
  • Missatges: 4.460
  • OTOS. La Vall d´Albaida
    • L´Oratge d´Otos
Re: Turquia. Entre realitat i conte de fades.
« Respondre #3 el: 04 de Ago de 09, 10:16:54 am »

  Un reportatge fantastic, s´haurà d´anar. ;)
                 

http://avamet.es/estacions/otos/

Desconnectat Vaqueret

  • Equip tècnic AVAMET
  • Mànega
  • *
  • Missatges: 4.113
  • El seny em perseguix... pero jo soc més ràpid.
Re: Turquia. Entre realitat i conte de fades.
« Respondre #4 el: 05 de Ago de 09, 12:42:43 pm »
No sabia lo dels globus al damunt la Capadòkia, és genial!!

Eixa regió m'atrau irremediablement, essent punt de confluència d'importants cultures com la Asiria i cuna dels Hitites.

Impresionants paissatges els que has retratat. Ara: trobe a faltar fotos dels basars (especialment del Kapalıçarşı, del Gran Basar)  i dels magatzems de teles que s'esfonden molts nivells baix terra aprofitant les catacombes de l'antiga Bizantio.


Per cert, encara espere que algún Madrileny m'explique que fa una font dedicada a la gran deesa Frigia Cibeles enmig de Madrit.

Desconnectat meteoloco

  • Tempesta
  • *
  • Missatges: 1.912
  • Zen
Re: Turquia. Entre realitat i conte de fades.
« Respondre #5 el: 05 de Ago de 09, 22:28:20 pm »
Gran Basar.




i Basar de les espècies on m'encontrava com a casa.. En casa del herrero.....  :)



No havia comentat res dels baçars, ja que em vaig sentir molt presionat. Hi havien coses molt xules i curioses, però no podies ni tan sols mirar. Se te tiraven al damunt preguntan-te d'on eres, etc, etc..... en el millor dels casos. I si els dies que eres espanyol, de seguida te sacaven a Fernando Alonso, Luis Aragonés (que em vaig enterar que va entrenar un equip turc... es nota que no m'agrada el fútbol), i un fum de personatges de la "high society". Increïble.  ???

El que he dit, als baçars autèntiques xulades, però ni mirar. Ahhh això sí, cal negociar el preu del producte que vulgues comprar. Es pot negociar fins a un 40-50% mensy del que val, i inclús pots apretar més. Ara bé, la negociació es trenca si apretes massa, pegante una palmadeta en la esquena i dien-te "amigo, suerte otra vez". Ahí acaba tot. Jo tan sols vaig comprar un parell de molinets de pebre que es veuen a la segona fotogràfia; ahí poc havia per negociar.

Vaig estar 20 minuts com a molt en cadascú dels baçars i m'hen vaig anar.
« Darrera modificació: 05 de Ago de 09, 22:29:51 pm per meteoloco »
Estació meteorològica de Novelda-Cucuch. 300 msnm



No parles si allò que vas a dir, no és més bonic que el silenci. (proverb xinés)

Desconnectat NEVÀ GROSSA

  • Junta Directiva 2018
  • Tempesta
  • *
  • Missatges: 1.411
  • Magic Line----Top of mountain
    • Ibimet
Re: Turquia. Entre realitat i conte de fades.
« Respondre #6 el: 18 de Ago de 09, 10:46:14 am »
Fantástic reportatge amb una explicació i documentació de mestre. La veritat que ven l´onzena foto t´en adones de les dimensions de la ciutat... :o I les fotos fetes desde el globo son una delicia. :-*

Enhorabona per el viatge i el reportatge.
Ibi (Alacant) a 780msnm. Si la reina tastara el giraboix, de Madrid vendria a llepar el boix.



Desconnectat maria

  • Reixiu
  • *
  • Missatges: 66
Re: Turquia. Entre realitat i conte de fades.
« Respondre #7 el: 10 de Des de 09, 15:45:34 pm »
Encara no  havia vists aquestes fotos,  xulissimes meteoloco ,i les de    ( Pamukkale, tradruït literalment“castell de cotó”. )impresionants i muntar en globus per a no olvidaro mai   , sembla un biatge molt bonic

salutacions
València.