Molt bona vesprada. Soc el germà de vaqueret, Javi.
La tronada hui ha superat les nostres espectatives. Però lo més important ha sigut la pedra. Nosaltres estavem a la caseta de camp, i no era de gran tamany, encara que alguna molt solta era més gran. Però ací al poble la gent diu que caien pedres com a punys. Ja se sap que la gent exagera, però sí pareix que han aplegat a tindre el tamany de una nou. Gràcies que anava prou mesclada amb aigua, però aixina i tot les meues pobres petunies estàn totes foradades i trencades. Però val la pena per al respir tan bó que açò li dona al camp i la serra. Mmmmmm es respira un ambient tant bó ....
