JUPITER: El gegant del Sistema Solar

[meteoloco]

Júpiter, és el cinqué planeta del Sistema Solar i el més gran de tots. Es 1180 vegades més gran que la Terra amb un radi ecuatorial de 71.400 km. Té 16 satèl.lits dels quals 4 d'ells ja van ser observats per Galileo al segle XVII (Io, Europa, Calisto i Ganímedes). Júpiter té anells inobservables des de la Terra però fotografiats pel Voyager I al 1980.

Juntament amb Saturn, Júpiter té un periode de rotació significativament alt ja que tarda 9,84 hores en completar una volta sobre sí mateix. Per altra banda, tarda quasi 12 anys en completar una volta completa alvoltant del Sol.

La composició de Júpiter és molt pareguda a la del Sol. Està compost principalment d'hidrogen i heli. Té una atmosfera prou complexa amb núvols i tempestats; per eixe fet se'ns mostra amb bandes de distintes tonalitats groguenques i vermelles (que és podem apreciar relativament bé a les fotos). El més característic de Júpiter, és la tan famosa "Manxa roja" que no és ni més ni menys que una depresió permanent o tempesta d'un tamany superior al de La Terra i que provoca vents de quasi 500 km/h. S'estima que eixa tempesta pot portar perfectament 500 anys activa a l'Atmósfera Joviana.

Com ja he dit abans l'estat de Júpiter és gasós, però manté un nucli sòlid amb una pressió prou elevada.

FOTOGRAFIA Nº 1, 2 i 3.
Tretes al mes de juny i juliol de 2007
Telescopi Celestron Smith-Cassegrain de 2000 mm
Webcam Philips SPC 900
En esta primera imatge es pot veure baix de la foto un satèlit de Júpiter: Ganímedes.








FOTOGRAFIES 4, 5
Tretes al mes  juliol de 2007
Telescopi Celestron C-9 de 900 mm
Amb duplicador de focal
Webcam Philips SPC 900






FOTOGRAFIA 6
Treta al mes d'agost de 2007
Telescopi Celestron C-9
Sense duplicador de focal
Webcam Philips SPC 900



Tots els videos s'han tret amb la webcam Philips SPC900, han sigut posteriorment tractats amb el Registax.

[felet]

L'espectacle de les bandes és impressionant... Tinc entés que la "Taca Roja" havia desaparegut i se n'estava formant una altra, saps alguna cosa?

Juntament amb Saturn, Júpiter té un periode de rotació significativament alt ja que tarda 9,84 hores en completar una volta sobre sí mateix. Per altra banda, tarda quasi 12 anys en completar una volta completa alvoltant del Sol.

Voldràs dir un periode de rotació curt (rotació molt ràpida), no?

[meteoloco]

L'espectacle de les bandes és impressionant... Tinc entés que la "Taca Roja" havia desaparegut i se n'estava formant una altra, saps alguna cosa?

No he sentit res, ni he llegit cap cosa al respecte, però ho consultaré.

Voldràs dir un periode de rotació curt (rotació molt ràpida), no?

[/quote]

Sip  . Gràcies per la puntualització. 

[Vaqueret]

N'has fet alguna de foto del rastre de satelits?  Quants en veus amb eixe telescopi?

Jo, de xiquet, en veia 5 amb un KK telescopi de 6cm.

[felet]

N'has fet alguna de foto del rastre de satelits?  Quants en veus amb eixe telescopi?

Jo, de xiquet, en veia 5 amb un KK telescopi de 6cm.

Jo en veig 4 amb uns prismàtics 10x15... 

[meteoloco]

Felet té raó.

El telescopi, al tindre tants augments, fa que pugues veure tans sols un trocet molt xicotet de cel. Al enfocar cap a Júpiter (per exemple), si el satèl.lit no està aparentment "prop" no el veus. Es veuen molt millor amb uns prismàtics. No obstant això, la veritat és que no m'he detingut a veure el satèl.lits de Júpiter; tans sols he vist els 4 més importants (Calisto, Ganimedes, Io i Europa)

Altra cosa, en la primera foto si us doneu compte eix el planeta "cremat"; doncs eixa era la única possibilitat per a què eixira el satèl.lit. Si diafragmàvem per a que no es cremara el planeta, doncs no eixia el satèl.lit; coses d'òptica i de limitacions econòmiques, perquè una CCD val un ou i gran part de l'altre. A més a més, els cels del nostre voltant cada vegada son pitjors. 

[Vaqueret]

A més a més, els cels del nostre voltant cada vegada son pitjors. 

Eixe és el motiu per el que vaig oblidar eixa afició i vaig vendre el telescopi, farà uns 20 anys. Fa 25 o 30 anys,pujavem a les Fermoses (entre Castalla i sax, a mes de 1000 metres)  amb un petit telescopi, una petita llanterna i una bona carta, veiem messiers maravellosos.

Recorde la discussió, un dia que vam vore el quint satélit. Lo contents que estavem. Per clar, no podia ser, com anavem a vore altre satelit si la diferència amb els quatre grans és inmensa.... Obviament era un altre objecte alineat amb les satelits, per que al demá ja no estava.
Coses de sagals....