El pas 8 d'agost aterrava en el vol procedent de Bèrgam en la capital eslovaca, Bratislava. Era una vesprada amb uns 18º, un cel cobert i amb activitat tempestuosa pròxima. El temps inestable, amb lleugera pluja i notablement fresc ens va acompanyar bona part de l'estada.
Bratislava a penes té mig milió d'habitants, s'estén en les dos riberes del Danubi i envoltada de turons o tossals de poca alçada.
És una ciutat amb un centre històric menut i majoritàriament barroc, amb edificis construïts en els segles XVII i XVIII i bàsicament destinat al vianant i el transport públic com els tramvies i els trolebussos.
També disposa d'exemples de neorenaixentista, com el Teatre Nacional Eslovac.
Un dels punts d'interes és el Castell de Bratislava. La primera notícia escrita sobre el castell apareix en els annals de Salzburg, l'any 907
Esta antiga fortalesa continua sent des de fa segles la principal denominadora de la ciutat. Dominant majestuosament des de damunt d'un estrep rocós, 85 metres per damunt del nivell del Danubi, va conéixer els seus millors temps en el segle XVIII quan en ell residia de tant en tant Maria Teresa d'Hamburg, com a Reina d'Hongria.
Fora d'este nucli històric, Bratislava dóna una sensació d'un cert caos urbanístic en algunes zones. Jo tinc el costum de no quedar-me només amb allò que volen que veja i m'agrada penetrar en altres zones on no arriba el turisme.
Són moltes les ciutats eslovaques que tenen monuments dedicats a l'alliberament soviètic l'any 1945. En uns dels tossals de Bratislava es troba Slavin, una gegantina columna amb una estatua en homenatge a les tropes soviètiques junt amb un cementeri de soldats de la mateixa nacionalitat que van perdre la vida durant els combats que van acabar amb l'expulsió de les tropes alemanyes d'ocupació.
Des del cementiri de Slavin hi ha una bona panoràmica de la capital.
Continuant viatge, calia endinsar-nos en la Eslovàquia menys turístima i, per altra banda, més autèntica si cab.
TRNAVATrnava és una ciutat comercial i industrial de poc més de 68.000 habitants situat a 44 km al nord-est de Bratislava. Té esglésies gòtiques i barroques, una universitat fundada en 1635 i el seu centre històric és prou xicotet i en poc més d'una hora es pot recórrer. Fora del centre històric, només a 3 minuts de la plaça principal, la ciutat dona una certa sensació de deixadessa, o de pocs recursos per adecentar carrers, voreres etc.
Entre els seus monuments destaquen la catedral gòtica de Sant Nicolau, del segle XIV.
NITRACiutat mercantil situada aproximadament 75 km al nord-est de Bratislava. Es troba entre riques terres agrícoles, horts i vinyes. La seua catedral és una de les esglésies més antigues d'Eslovàquia, consagrada fa aproximadament 11 segles. La seua població és de 82.000.
Nitra és la quarta ciutat més gran, situada en el peu de la muntanya de Zobor en la vall del riu Nitra.
Nitra, junt amb Bratislava, són les ciutats més antigues d'Eslovàquia. Els orígens de Nitra com a ciutat i referència històrica daten del segle IX i va anar l'assentisc dels primers eslovacs. Compta amb la primera església cristiana a Europa Central i Oriental, construïda en 828 durant l'època del principat de Nitra.
La ciutat vella (Staré Mesto), està dominada pel castell (Hrad), que és un dels complexos arquitectònics antics més interessants d'Eslovàquia.
Des del castell hi ha interessant viste cap a la ciutat.
BANSKÁ STIAVNICAContinuem recorregut cap a l'Eslovàquia més central i per a això prenem direcció a Banská Bystrica, però abans hi ha que prestar atenció a una altra població, em referisc a Banská Stiavnica. Per a això abans d'arribar a Breznica, hi ha una desviació a la dreta per una carretera local que s'endinsa per una vall minera d'impressionants boscos. La carretera va guanyant altura travessant xicotetes aldees, de sobte et pots trobar amb torres pertanyents a la vella indústria minera, tot desmantellat, abandonat, mines tancades, blocs d'edificis de tall comunista on suposadament vivian els miners i les seues famílies. Hi havia presència de xiquets i adults d'altres ètnies i d'aspecte molt descuidat caminant per la carretera i els edificis miners ocupats per estos habitants. Estem en les entranyes d'Eslovàquia, ací no hi ha turisme. Després d'uns 45 minuts per esta carretera absolutament recomanable el transitar per ella, descendim fins a la població de Banská Stiavnica que esta protegida per la UNESCO.
Al cor de la població, a la plaça de la Santa Trinidad (Namestie Svätej Trojici), aparquem el cotxe, ens trobem rodejats de belles cases sobretot renaixentistes. En el centre de la plaça es troba un monument que recorda la pesta amb una estàtua de la Santa Trinidad construïda al segle XVIII.
Recorrem els seus carrers quasi deserts fins a pujar a un dels castell protegits per la UNESCO que s'alça en un dels tossals que rodegen la població.
BANSKÁ BYSTRICALa ciutat de Banská Bystrica és altra ciutat inclosa en la llista de Patrimoni Cultural i Natural de la UNESCO. Açò ha sigut possible gràcies a la gran riquesa de monuments arquitectònics i tècnics existents en ella i en el seu entorn. Amb el suport de la UNESCO s'ha donat protecció i s'han rehabilitat el centre històric, així mateix s'han dotat d'infraestructures portant l'electricitat, transport i l'aigua potable a tota la ciutat frenant el deteriorament.
Com és habitual, el record d'alliberament per les tropes soviètiques durant la Segona Guerra Mondial.
El punt feble, discordant, l'edifici que des de la plaça principal es veu. És tracta de la seu de companyia de telèfons que opera a Eslovàquia, que és ni més ni menys que Telefonica amb el nom d'O2.
Aquell dia varem dormir en un enorme hotel situat en un barri que, des del meu punt de vista, és un museu viu de l'època comunista. Si no fóra pels cartells publicitaris enganxats en algunes façanes dels edificis, o pels cotxes de fabricació alemanya o francesa, semblaria que estiguerem en la Txecoslovàquia dels anys 80, una delícia passejar entre aquells edificis, per aquells carrers que potser a un turista típic no se li ocorreria.
LUCENECEns n'anem direcció al sud, i per a això agafem la carretera que ens portarà a Hongria, però abans d'arribar a eixe punt, és obligat fer una parada a la ciutat de Lucenec, el lloc sembla poc atractiu, sense personalitat, és zona de forta implantació de la minoria hongaresa. Fem una volta pels seus carrers i ens trobem amb una sinagoga en estat lamentable i ruïnós, un edifici gran, no debades va ser la major sinagoga d'Eslovàquia amb una capacitat per a 1042 persones i que va ser construïda entre 1924-1925.
En el centre de la ciutat dos torres horroroses i una d'elles alberga una cafeteria mirador en el pis 11. Ens pugem a prendre uns refrescos i a contemplar Lucenec des de l'altura, des d'allí tornem a tindre visió de la sinagoga. Després una volta pels barris obrers i pel mercat abans d'anar-nos-en.
A uns 5 km de Lucenec val la pena desviar-se a la població de Starej Halici. Allí es pot contemplar una l'església gòtica de 1350 on hi ha un campanar de fusta amb 4 campanes construit en 1676. Els accessos a l'església estaven tancats però, per un camí d'accés a una casa, de suposada propietat privada, vam poder contemplar este campanar sense que els propietaris de la vivenda ens digueren absolutament res.
HOLLÓKÖL'objectiu principal d'entrar a Hongria era Budapest, una ciutat que jo vaig conéixer fa 15 anys i que per descomptat m'ha sorprés pel canvi tan gran que ha experimentat en aquests anys la societat, res a veure com eren fa 15 anys ja que el glamour s'ha apoderat de quasi totes les capes socials. Abans però cal aturar-se a Hollókö, altra població patrimoni de la UNESCO.
Hollókö compta amb un castell situat en un turó a uns 15 minuts caminant per un bosc, i el sector sota la protecció de la institució internacional esta format per un nucli urbà de cases de fusta i de carrers empedrats. Els cuidats d'aquesta part de la població és esquisit, el passeig és molt agradable i no hi ha turisme internacional en aquesta zona.
BUDAPESTQuè dir de Budapest, és tot un clàssic en el viatjes a centreuropa junt a Praga.
Unes vistes clàssiques del Danuvi des de la Ciutadella
Des del castell de Buda tenim unes vistes genials de Pest
I els seus ponts sobre el Danuvi són megestuosos.
Si agafem el bulevar d'Ambrassy en Pest, al llarg dels més de 2,5 km de llargaria trobarem nombrosos edificis d'interes i al final de tot, la Plaça dels Herois, que té unes dimensions considerables.
Castell de Vajdahunyag, ubicat també a Pest
La ciutat te un ritme una mica frenètic, un transit important tot i que el nostre mitjà de transports per a fer el seu recorregut va ser el lloguer de bicicletes malgrat la forta calor que van patir, més de 33º.
ZSÁMBÉKDesprés d'abandonar Budapest, amb un front creuant-nos i fred viu, de ple hivern nostre, anarem camí de Txèquia, però a pocs quilòmetres de la capital hongaresa, potser uns 10, és recomanable aturar-se un moment en la població de Zsámbék.
Allí hi ha un monument summament interessant, les ruïnes d'una basílica de triple nau, una construcció de l'any 1220 i que un terratrémol al 1860 la va destruir parcialment. A l'oest conserva les dos torres i les restes del cos central es manté gràcies a mesures de conservació. Al veure-ho fa la impressió de la grandesa que aquest edifici va tindre al seu moment, amb un estil que sembla de transició entre l'art romànic a Gòtic.
Tot seguit continuarem direcció a la Ceska Republika, fem algunes aturada de hores com va ser el cas de la ciutat hongaresa de Gyor on aprofitarem per a dinar.
BRNOJa esten en territori Txèc i més concretament a la regió de Moràvia on calia per una aturada a la seua capital Brno. Té poc més de 350 mil habitants, sembla molt traquil.la, com és habital en bona part d'Europa central, el seu centre destinat al transports públic i als vianats, res de transport privat, es manté la tradició de molts països Europeos de guarnir les finestres amb moltes flors, també en els fanals dels carrers. Era un dia insegur, amb ruixats i molta fresca.
´
Esglesia de Sant Tomàs als fons.
Centre de la ciutat.
Catedral de Sant Pere i Sant Pau mentres caia un bon ruixat.
PRAGASegona vegada que visite Praga, la primera també fa 15 anys i passaré una mica per damunt perquè, de la mateixa manera que Budapest, són capitals molt conegudes que es podrien fer reportatges sensers dedicats a les dos. En tot cas vos deixé unes instantànies, una del popular Pont de Sant Carles vist des de la Catedral de Sant Vito, la segona la Plaça de Sant Weceslao, on va tindre lloc alguns dels episodis de la Revolució de Vellut allá pel 1990, la torre de Brána de 1475, la plaça de Ciutat Vella y una panoràmica.
TREBON i CESKÉ BUDEJOVICEAbans d'arribar a la ciutat de Ceske Budejovice, la capital de la regió de Bohèmia de Sud, mereix la pena fer una parada a Trebon, la població compta amb moltes possibilitat de fer rutes en bicicleta entre boscos i llacs que fan de l'indrec un lloc molt atractiu.
Centrant-nos en Ceské Budejovice, la ciutat té una plaça principal en forma d'un quadrat d'una hectàrea on es troba una de les fonts més grans de Txèquia, la Font de Samson, així com la Torre Negra de 72 m d'altura d'estil goticorenaixentista. El seu mirador oferix les precioses vistes de la ciutat i els seus voltants.
JINDRICHUV HRADECEl viatge continua direcció a altra ciutat protegida per la UNESCO, em referics a Telc, però abans ens agafa de camí Jindrichuv Hradec en la frontera entre Bohèmia i Moràvia. Té un nucli antic de l'Edat Mitjana i el monument dominant de la ciutat és la torre de l'església de la Mare de Déu Maria
TELCTelc és una verdadera joia de la Regió de la Moràvia del Sud. A més de l'imponent palau renaixentista, entre els monuments històrics més importants de la ciutat està la plaça principal amb un conjunt únic de cases històriques d'estil renaixentista i barroc conservades sense canvis posteriors, la contribució decisiva de la UNESCO en el seu manteniment fa de Telc un lloc molt ben cuidat.
I a grans trets això han sigut les vacances d'enguany, posteriorment tornada a Bratislava per agafar l'avió amb destinació a Bèrgam, allí tenien un dia buit abans de l'altre vol cap a València, i aprofitarem per a fer una escapada, donada la proximitat, al cantó Suïs de Tizino. Remuntant el llac italià de Como, accediren al llac i la ciutat suïssa de Lugano, per a pasar la vesprada.
Llac de Como i primers contraforts dels Alps a la Llombardia.
Llac de Lugano al cantó Suïs de Tizino.
Això és tot, l'any que ve si pot ser, més
