Desvelara Vaqueret la incognita que ens ha plantejat de les dos vesants de la Mariola per a esta propera situació?
?ens contara algo de eixe cosmos que soles ell ( i el seu germà) veu?

Noooooooooooooo... és al revés: Es el meu germà qui ho veu (al capo i a la fi és la seua faena) i, a voltes, em conta algo.....
Pero si és molt fàcil: No us heu adonat mai que quant ve aire fred des del nord o NE, tarda en saltar les serres del nord d'alacant unes hores? (quan em referixc a la mariola, en realitat em referisc a tot el macís)
I al revés: Hi ha una tendència a permaneixer el aire a la cara sud, tant en questió de fred com de calor (ahir, quan Otos tenia 10º jo vaig estar encara tres hores mes quasi baix cero)
Per a la situació que ve es donen unes cosetes especials: Una borrasca que es cola per l'estret. Y una provata de ciclogènesis mediterrania deguda a la baixada de aire fred que serà absorvida tan ràpid per la borrasca de oest que les models ni la pinten.
Pero... Serà això aixina com ho pinten els models? Sabem que ha segut tan raro que ens visiten borrasques per l'estret que dubte molt que els models vagen a modelitzar-ho siquiera mitjanament be. Per experiència se que les borrasques que entren per baix afecten molt ací a la part meridional de la montanya alacantina, donant xalòcs. Des de eixe punt de vista, la diferència entre la força de una part de la perturbació, la calenta del estret, i l'altra, la freda que es generarà on sempre (entre el nas d'alacant i eivissa) pot ser tan xicoteta que pot passar qualsevol cosa.
Per posar un eixemple: La nevada mes gran que es recorda a Castalla, la del 29, va ser una nevada que apenes va afectar a les pobles dels voltants, una mes, mentres que ací va deixar metre i mig. Amb vents de xalòc, diuen, no de 'provença' que son els habituals per a nevar.
Resumint: No espereu gran cosa esta volta dels models. De cap. Les coses que s'enfilen entre serra nevada i el atlas s'els atraganta.