Ací teniu a un més

Josep i jo vam aplegar ahir cap a les 01:30 a València. Però estava tan cansat que em vaig deixar caure al llit directament. Hui m'he alçat prompte per a dinar amb la família i ara ja estic per fi a casa.
No fa falta dir que la jornada d'ahir fou molt agradable, magnífica com sempre. M'ha agradat de
lo més la visita al Museu de les Titelles, al Museu de José Segrelles, la Casa del Xocolate, ... i quina paella més bona redéu!! També em va agradar molt la visita al embassament de Bellús (quina imatge més contradictòria! un pantà ple a sobreixir-se! i amb una vella carretera que... ja voreu, ni amb un cicló!).
El paisatge del Mirador (on vam dinar la paella) és... és... enamoradís. I és que la Vall d'Albaida té mil coses que visitar, des del Benicadell, fins el poblat i les coves de Bocairent, passant pels rellotges de sol del nostre estimat i benvolgut Otos.
I com sempre (esta volta no anava a ser menys) me'n vaig anar amb la sensació de deixar-me alguna cosa. I és que sóc molt oblidadós!! Després me n'adonà què és allò que em deixaba en aquelles acollidores terres: a vint amics.
Una abraçada a tots. Us estime
