Explica Adrià Revert que des de ben menudet s’embadalia observant com queia la pluja a la tardor o com els flocs de neus enfarinaven les serres de la Vall d’Albaida a l’hivern. Davant del televisor, observava amb atenció les explicacions dels homes o les dones del temps i s’amarava d’aquell vocabulari meteorològic. Quan tenia nou anys, els Reis li van portar un anemòmetre portàtil amb el qual va començar a mesurar la velocitat del vent pel carrer. A aquell primer aparell de medició, se’n sumarien, anys a venir, termòmetres, higròmetres, baròmetres i pluviòmetres...